,

Credibilitat & Influència

Guanyar credibilitat i influència

Seguim amb la sèrie d’articles sobre l’Storytelling, i parlem d’un dels elements claus del llibre The story factor d’Annette Simmons: els 6 tipus d’històries que ens poden ajudar a influir sobre els demés i guanyar credibilitat, dos dels objectius comunicatius de qualsevol marca o empresa.

Per Simmons la clau del Storytelling està en l’hemisferi dret del cervell, en la part creativa, i la forma més efectiva d’arribar-hi és de forma directe i humana, amb un missatge personal (“la forma més poderosa de persuasió sempre apel·la a lo personal”).

“La gent no vol més informació, vol fe, confiança, poder confiar en tu, en les teves metes i en la història que expliques”. Així comença Simmons el capítol dedicat a aquests 6 tipus d’històries que han d’inspirar a la nostra audiència, que resumim en els següents punts:

1.- Quina és la teva història?
Per guanyar-nos la confiança de la gent necessitem mostrar la nostra cara més humana, amb els nostres defectes i limitacions. I fer-ho a través d’un relat ens pot ajudar a arribar a la part emocional de les persones: sempre és millor ensenyar qui som que dir qui som. I això ho podem fer amb qualsevol format: històries pròpies, d’altres, relats històrics, faules…sempre amb sinceritat. Així ens guanyem la confiança de la nostra audiència.

2.- Històries de “Perquè estic aquí?”

Els nostres missatges han de ser clars, no deixar espai als dubtes, al “ui, alguna cosa amaguen” o “segur que per darrere volen aconseguir treure’m quelcom”. És evident que tots volem aconseguir un objectiu (vendre, oferir un servei, etc.) i per tant no ens n’hem d’amagar i l’hem de comunicar amb claredat. Això ens evitarà futurs problemes i ens ajudarà a generar confiança. La combinació dels motius egoistes amb els interessats, és clau per Simmons.

3.- Històries de “Visió”

Demostrar que hi ha un benefici pels altres és vital per connectar amb els demés. “Una autèntica història de visió connecta amb les persones reduint les frustracions del dia a dia, il·lusionant-les amb la promesa d’un demà. Una història de visió ajunta totes les peces (sobretot lluites i frustracions) perquè tinguin sentit”.

4.-Històries “d’Ensenyament”

Utilitzar els relats per transmetre coneixements, habilitats o idees, combinant tan el com volem que aprenguin com el què. En un mètode didàctic utilitzat per Plató, entre d’altres, Simmons ressalta que “quan les habilitats estan enllaçades a una història són més fàcils de memoritzar”.

5.-Històries de “Valors en acció”

“La millor manera de mostrar o transmetre un valor és amb l’exemple. La segona millor manera és mitjançant una història que ens proporcioni un exemple. La història infon valors de tal manera que permet a les persones pensar per a si mateixes”. I és que els valors per si mateixos no tenen un significat real (en el sentit que poden quedar poc definits, molt abstractes) sense les històries que els acompanyen i que fan que ens arribin a nivell personal.

6.-Històries d’anticipació (“sé el que estàs pensant”)

Fa referència a quan connectem amb les persones a través d’històries que responen a les seves preocupacions, a les seves inquietuds personals o als seus interessos. “La teva història permetrà a l’audiència saber que vols evitar les mateixes coses que ells, i aleshores es relaxaran i t’escoltaran sense recels”. 

,

Claus del Storytelling

Claus del Storytelling: El viatge de l’heroi

El terme Storytelling ha guanyat importància i rellevància en els darrers anys dins del món del marketing i la comunicació digital. Davant la creixent diversitat de canals i la saturació de missatges, les empreses han vist que una de les millors maneres de connectar (i mantenir l’interès) amb els seus clients és a través del relat. De la narració d’una història, independentment del format utilitzat per transmetre-la.

Donar una sola definició del Storytelling és complicat, però es tracta d’una tècnica molt utilitzada en el Marketing tradicional. I amb un objectiu molt clar: connectar emocionalment amb la teva audiència. I es que, com va dir Maya Angelou, “la gent oblidarà el que vas dir, la gent oblidarà el que vas fer, però la gent mai oblidarà com la vas fer sentir”.

Per entendre millor el Storytelling i aprendre a crear una història que transmeti i arribi als nostres clients, iniciem una sèrie d’articles amb consells i estratègies que us poden ser de gran utilitat.

Els 8 passos de Campbell

“El viatge de l’heroi”, que titula aquesta entrada al blog, és un concepte que va exposar l’antropòleg i especialista en mitologia J.Campbell. El nord-americà va estudiar en profunditat diferents histories, mites i llegendes, i va establir que en totes hi havia una estructura profunda que va anomenar “el viatge de l’heroi”.  Totes les histories són diferents i es poden explicar de moltes maneres, però per Campbell totes comparteixen un marc comú, que va simplificar en un itinerari format per 8 passos:

1. La crida.

Fa referència a quan al protagonista se li demana que entri en acció, i acostuma a venir d’un repte, una crisis, una visió…o d’un moment d’inspiració, una tragèdia o una gran alegria. És el futur que se’ns presenta i ens demana actuar. Acceptar-ho, és un element clau del viatge.

2. El rebuig de la crida.

Campbell parla aquí de les dificultats que acostumen a acompanyar la trucada, i com l’heroi vol evitar tots els problemes que li pot causar acceptar-la. Aquests pensaments negatius poden venir del que anomena “ogres”: de dins, dels amics, companys de feina, els crítics, la societat…

3. Creuar el llindar.

Arribem al punt de no retorn, quan es respon a la crida i s’inicia el camí. Només hi ha una direcció a seguir: cap endavant. Arribaràs a zones desconegudes per nosaltres, fet que pot portar a moments de confusió. I aquí, és clau un canvi de perspectiva.

4. Trobar els guardians.

Tot i que el viatge l’has de fer tu, necessites comptar amb suports: familiars, amics, patrocinadors, mentors…o personatges, ja siguin reals o ficticis, que et serveixin de referència. D’inspiració.  I aquí és on Campbell fa una distinció important entre heroi i campió. El primer és una persona o col·lectiu normal, que es veu cridat per una circumstancia extraordinària. El segon, en canvi, és algú que lluita pel que creu que és el camí ideal i correcta; que imposa la seva idea de realitat als demés.

5. Afrontar els teus dimonis i ombres.

En aquest punt es pot apreciar la gran diferència entre heroi i campió. Durant el viatge, diferents elements intentaran impedir que compleixis l’objectiu, ja siguin interns o externs, convertint-se en un gran repte. Aquí el campió intentarà destruir-los i dominar-los, mentre que l’heroi està cridat a transformar-se a ell mateix i al seu entorn, canviant així la seva relació amb els dimonis per poder avançar.

El clímax de totes les històries, mites i llegendes es produeix en aquest punt: la lluita de l’heroi contra el seu dimoni principal. Cal recordar que l’heroi pot ser un equip, una empresa, una marca…i Campbell diu que, tot i percebre el dimoni com un element extern, el viatge permet a l’heroi reconèixer que el problema no es tan el que esta fora de tu, sinó el que esta a dins. Els dimonis posen un mirall davant de nosaltres: el que converteix qualsevol fet en un dimoni es la resposta que donem a ell.

6. Desenvolupar un ésser intern i nous recursos. 

Campbell parla aquí del viatge com a transformació, i diferencia entre el joc extern (conèixer la competència, el me entorn, les lleis, etc.), que és més fàcil de dominar; i l’intern: la capacitat de bregar amb el fracàs, les crítiques, la pressió, la tensió…Si l’heroi posa en joc la intel·ligència emocional i l’intel·lecte, creixerà durant el viatge.

7. La transformació.

Aquesta etapa arriba quan has tingut èxit en el teu viatge, després de superar les diferents proves que vas trobant dins el viatge. Tots els fracassos superats durant el camí, els moments de lluita, dedicació i esforç, són els que permeten a l’heroi aprendre i crear, dins seus, valors que abans no existien. Aquest és el seu gran triomf.

8. La tornada a casa.

Aquí es pot produir un efecte similar al segon punt, i és el rebuig al retorn a casa. Un motiu pot ser la societat o comunitat pròxima a l’heroi, que no sempre el rebrà amb els braços oberts, ja sigui per enveja, falta de comprensió o no estar preparats per acceptar la transformació.

Però ha de tornar. Perquè l’etapa final del viatge de l’heroi consisteix en compartir amb les persones del seu voltant tot el que ha après, perquè la transformació no sigui només individual sinó col·lectiva.