,

Claus del Storytelling

Claus del Storytelling: El viatge de l’heroi

El terme Storytelling ha guanyat importància i rellevància en els darrers anys dins del món del marketing i la comunicació digital. Davant la creixent diversitat de canals i la saturació de missatges, les empreses han vist que una de les millors maneres de connectar (i mantenir l’interès) amb els seus clients és a través del relat. De la narració d’una història, independentment del format utilitzat per transmetre-la.

Donar una sola definició del Storytelling és complicat, però es tracta d’una tècnica molt utilitzada en el Marketing tradicional. I amb un objectiu molt clar: connectar emocionalment amb la teva audiència. I es que, com va dir Maya Angelou, “la gent oblidarà el que vas dir, la gent oblidarà el que vas fer, però la gent mai oblidarà com la vas fer sentir”.

Per entendre millor el Storytelling i aprendre a crear una història que transmeti i arribi als nostres clients, iniciem una sèrie d’articles amb consells i estratègies que us poden ser de gran utilitat.

Els 8 passos de Campbell

“El viatge de l’heroi”, que titula aquesta entrada al blog, és un concepte que va exposar l’antropòleg i especialista en mitologia J.Campbell. El nord-americà va estudiar en profunditat diferents histories, mites i llegendes, i va establir que en totes hi havia una estructura profunda que va anomenar “el viatge de l’heroi”.  Totes les histories són diferents i es poden explicar de moltes maneres, però per Campbell totes comparteixen un marc comú, que va simplificar en un itinerari format per 8 passos:

1. La crida.

Fa referència a quan al protagonista se li demana que entri en acció, i acostuma a venir d’un repte, una crisis, una visió…o d’un moment d’inspiració, una tragèdia o una gran alegria. És el futur que se’ns presenta i ens demana actuar. Acceptar-ho, és un element clau del viatge.

2. El rebuig de la crida.

Campbell parla aquí de les dificultats que acostumen a acompanyar la trucada, i com l’heroi vol evitar tots els problemes que li pot causar acceptar-la. Aquests pensaments negatius poden venir del que anomena “ogres”: de dins, dels amics, companys de feina, els crítics, la societat…

3. Creuar el llindar.

Arribem al punt de no retorn, quan es respon a la crida i s’inicia el camí. Només hi ha una direcció a seguir: cap endavant. Arribaràs a zones desconegudes per nosaltres, fet que pot portar a moments de confusió. I aquí, és clau un canvi de perspectiva.

4. Trobar els guardians.

Tot i que el viatge l’has de fer tu, necessites comptar amb suports: familiars, amics, patrocinadors, mentors…o personatges, ja siguin reals o ficticis, que et serveixin de referència. D’inspiració.  I aquí és on Campbell fa una distinció important entre heroi i campió. El primer és una persona o col·lectiu normal, que es veu cridat per una circumstancia extraordinària. El segon, en canvi, és algú que lluita pel que creu que és el camí ideal i correcta; que imposa la seva idea de realitat als demés.

5. Afrontar els teus dimonis i ombres.

En aquest punt es pot apreciar la gran diferència entre heroi i campió. Durant el viatge, diferents elements intentaran impedir que compleixis l’objectiu, ja siguin interns o externs, convertint-se en un gran repte. Aquí el campió intentarà destruir-los i dominar-los, mentre que l’heroi està cridat a transformar-se a ell mateix i al seu entorn, canviant així la seva relació amb els dimonis per poder avançar.

El clímax de totes les històries, mites i llegendes es produeix en aquest punt: la lluita de l’heroi contra el seu dimoni principal. Cal recordar que l’heroi pot ser un equip, una empresa, una marca…i Campbell diu que, tot i percebre el dimoni com un element extern, el viatge permet a l’heroi reconèixer que el problema no es tan el que esta fora de tu, sinó el que esta a dins. Els dimonis posen un mirall davant de nosaltres: el que converteix qualsevol fet en un dimoni es la resposta que donem a ell.

6. Desenvolupar un ésser intern i nous recursos. 

Campbell parla aquí del viatge com a transformació, i diferencia entre el joc extern (conèixer la competència, el me entorn, les lleis, etc.), que és més fàcil de dominar; i l’intern: la capacitat de bregar amb el fracàs, les crítiques, la pressió, la tensió…Si l’heroi posa en joc la intel·ligència emocional i l’intel·lecte, creixerà durant el viatge.

7. La transformació.

Aquesta etapa arriba quan has tingut èxit en el teu viatge, després de superar les diferents proves que vas trobant dins el viatge. Tots els fracassos superats durant el camí, els moments de lluita, dedicació i esforç, són els que permeten a l’heroi aprendre i crear, dins seus, valors que abans no existien. Aquest és el seu gran triomf.

8. La tornada a casa.

Aquí es pot produir un efecte similar al segon punt, i és el rebuig al retorn a casa. Un motiu pot ser la societat o comunitat pròxima a l’heroi, que no sempre el rebrà amb els braços oberts, ja sigui per enveja, falta de comprensió o no estar preparats per acceptar la transformació.

Però ha de tornar. Perquè l’etapa final del viatge de l’heroi consisteix en compartir amb les persones del seu voltant tot el que ha après, perquè la transformació no sigui només individual sinó col·lectiva.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *